NEU POLS TOT OBERT

3.19.2013

Enjoy Cadí

Un modest edit del descens de l' Ordiguer amb esquis acompanyat del millor splitboarder de la Cerdanya.

3.11.2013

Canal de l' Ordiguer - D- / 450 m / 45º - 9.3.13

Canal de l' Ordiguer

Els successius fronts de sud de la darrera setmana havien deixat gruixus de neu importants a la cara sud del Pirineu, així que era un bon moment per probar d' esquiar la cara nord del Cadí.
Dissabte arranquem del Coll de Pallers - 1.500 m - abans de les set, enmig d' una espessa boira i amb una temeperatura força suau. En menys d' una hora ens plantem a Prat de Cadí - 1.820 m - on ens calcem els esquis i comencem a progressar còmodament sobre neu tova. Mentre ens dirigim al peu de la Canal de l' Ordiguer, s' aixeca la boira i podem observar que efectivament les canals estàn en bones condicions. Darrera nostre un mar de núvols espectacular i al fons la Tossa Plana i el Puigpedròs ben blancs. Ràpidament canviem les pells pels grampons i ens disposem a obrir la canal. Estem de sort i encara no hi ha passat ningú. Obrir traça cansa molt, així que ens anem tornant amb dos alpinistes que hem adelantat al bosc. Al voltant de les onze arrivem a dalt. Fa força vent i anem per feina.

Camí de Prat de Cadí - 1.820 m -

Ja surt el sol

Arrivant al peu de la canal

Joan obrint traça

David superant el primer resalt

Magnífic ambient

Al cim de la canal - 2.550 m aprox -

En David estudiant l' entrada

Iniciem el descens amb ganes. Al primer tram de canal trobem un bona capa de pols sobre una base molt estable i compacte. La pendent encara és suau, uns 40º més o menys. A mida que anem perdent alçada la base va perdent qualitat, encara que la capa de pols superior persisteix. Girs curts i assegurant. Al tram intermig de canal la pendent puja fins als 45º i també augmenta l'exposició. No és difícil però millor no caure. Després de superar el resalt de la part inferior amb compte, d' uns 50º, la canal ja es comença a obrir formant una llarga llengua de neu que quasi arriva fins a Prat de Cadí. En aquest tram la neu ja està transformada i es deixa esquiar molt bé.

Finalment, amb la satisfacció d' haver assolit el nostre objectiu després de més de set hores d' activitat non stop, parem a Cal Basté a comentar la jugada al voltant d' una bona taula. Ha estat un dia llarg i rodó!!

David ripant al tram superior

Joan al tram intermig

Ja arrivant al resalt

El Roc de l' Ordiguer

La satisfacció de la feina ben feta

Canal del Sàbat, proper objectiu?

2.24.2013

Un diumenge a Porté

Fa un parell de setmanes vam pillar un bon tou a l' estació de Porté y Puymorens. Les cotes altes de la cara nord havien estat malmeses pel vent, mentre que les cotes mitges i baixes havien acumulat molta neu. Vam matinar i vam agafar la primera cadira. Tot el bosc de l' Estagnol per nosaltres. Desde La Tramontane fins a baix non stop. Sobren les paraules...

2.20.2013

El factor humà

Interessant article de la revista online Splitboardmag sobre la influència del factor humà en el desencadenament d' allaus. Parla d' aspectes que sempre hauriem de tenir presents a la muntanya i que sovint passem per alt. Molt recomanable.

http://www.splitboardmag.com/07-human-factor/the-human-factor/

2.13.2013

Mijanes - Donezan

Feia temps que en David em parlava d' una mini estació perduda al cor de l' Ariège, lluny de tot i de tothom. El vent seguia castigant les cotes altes del Piri, així que vam decidir anar cap a Mijanes-Donezan amb tota la tropa ceretana. Després de més de dues hores de conducció alpina arrivem al parquing de l' estació. No més de vint cotxes aparcats, una petita caseta de venta de forfaits i una edifició un pèl més gran amb el bar-restaurant. Dos metres de neu i segueix nevant.

Accés a Mijanes

Prop del col des Hares

La base de l' estació està a 1.530 m. i amb dos arrastres et plantes al punt més elevat del "domini", a 2.000 m. Desde aquí caminant una mica s' accedeix al Pic de la Coumeille - 2.217 m - i al Pic de Tarbesou - 2.364 m -, les joies de la corona. Per sota quasi 1.000 m. de desnivell fora pista. Freeride en estat pur.

Petit però ben parit

Degut a la poca visibilitat i al mal temps no vam poder accedir al Tarbesou i vam passar el dia fent boscos, a dreta i esquerra dels remontes. A canvi més d' un metre de neu pols seca i uns flocs de dimensions poc vistes per aquestes contrades.

Sense presses

Entre arbres

Ariège o BC?

Placote by Carles Pons

Una petita aventura lluny de les estacions massificades. Un viatge al passat, quan la gent esquiava a les muntanyes que tenia al costat de casa i acabaven el dia comentant la jugada amb els col.legues al bar del poble.

Secret spot

Relaxing

2.06.2013

Què faries si els diners no importessin?

Es un video molt bò amb paraules d' Alan Waats que es titula "What if money has no object?". Val la pena i convida a uns instants de reflexió...

2.05.2013

Just following the powder

A vegades la mala sort es pot transformar en bona en questió d' hores. Cal estar atent, seguir el teu instint, ser optimista i sobretot, estar disposat a fer kilometres sobre carreteres nevades...

El finde passat anunciaven vents molt forts en alçada per tot el Pirineu. Dissabte vaig fer quatre girs al bosc d' Arcalis enmig d' un temporal de neu i vent inaguantable. Diumenge pintava igual o pitjor, i amb en David vam decidir de probar sort al telecadira del poble de Porté. Pujant per la vall del Carol ens vam trobar la carretera tallada per un allau, així que vam decidir anar cap a la Cerdanya oriental i treure el nas a Eyne. La jugada ens va sortir bé ja que l' estació està enmig d' un bosc i no té massa alçada, així que el vent no l' havia castigat gaire. Vam passar tot el dia a la zona baixa del circ del Cambra d' Ase fent primeres lineas amb neu fins a la cintura. Es tracta d' una cara nord amb pales amples a la zona alta i canaletes a la zona intermitja que arriven fins al bosc. Són baixades curtes però intenses, amb l' alta Cerdanya com a teló de fons. Un dia més de esquí amb pols de la bona. Bingo!!

El nostre terreny de joc: Circ del Cambra d' Ase

Primers girs a la zona alta - foto David Perez -

L' alta Cerdanya al fons - foto David -

David donant gas

Una neu molt seca

Moltes primeres lineas - foto David -

David amb el Cambra d' Ase al fons

Gas!!

Canaletes molt juganeres - foto David -

Dave??

1.24.2013

Powrineus

Ja porta més de deu dies nevant d' una manera que feia anys que no veiem. Els gruixis de neu comencen a ser considerables, més propis de les Rocoses canadenques o del Tirol austríac. Entre front i front alguna ullada de sol que deixa entreveure el pastís que ens trobarem quan torni l' anticicló. Hi ha estacions que encara no han pogut obrir, com Tavascan, d' altres que ho han fet parcialment i algunes que ja estàn al cent per cent.
El finde passat, després d' una sorprenenet pujada de temperatures, el vent va girar a nord oest i la cota va anar baixant durant la nit de dissabte a diumenge. No va parar de nevar i el paquet que ens vam trovar diumenge a primera hora no s' oblidarà fàcilment. Malgrat la Portella continuava tancada, el bosc Arcalisenc estava tot per petar...

1.14.2013

Pic de Tristaina - 2.876 m - Cara sud - 12.01.2013

Cara sud del Pic de Tristaina

El Tristaina és una de les muntanyes més emblemàtiques del Principat, tant per la seva alçada com per la seva bellesa. La seva cara sud és perfectament visible desde Arcalis i feia temps que tenia ganes de baixar-la. Aprofitant que feia dies que no nevava i que a les cares sud la neu pintava molt estable, dissabte passat vam decidir provar sort.
Després de fer una baixadeta d' escalfament per la Coma, vam posar les pells prop de la Cabana de l' Eucasser - 2.200 m - i vam enfilar cap al port de l' Arbella - 2.603 m -, deixant els Estanys de Tristaina a la nostra esquerra. Més o menys a l' alçada del port vam canviar les pells pels grampons per pujar pel corredor sud fins a l' aresta cimera. L' ascens va resultar fàcil i amb unes vistes impressionants sobre tot el circ d' Arcalis.

Som-hi!!

Raul al circ de Tristaina

Primers metres del corredor sud

Jo a mitja canal - foto Raul Diez -

Arrivant a dalt - foto Raul -

Els estanys en primer pla i Arcalis al fons

Corredor nord del Pic de l' Arbella - 2.763 m -

Sobre les 14:30 h. vam fer cim en solitari i vam iniciar el descens sobre bona neu compactada i una capa de neu pols molt agraida. El primer tram de la pala sud té una pendent moderada però bastanta exposició, ja que l' entrada al corredor no és evident i pot confondre. Quan s' arriva a la zona més estreta la pendent augmenta fins als 45º però en canvi ja és possible visionar tota la baixada. La canal acaba amb una amplia pala que va disminuint de pendent progressivament.

Cim del Tristaina

Jo baixant per la sud - foto Raul -

Primer tram d' uns 40º

Tram intermig més estret d' uns 45º

Tram final sortint del corredor

1.05.2013

Turrons a LG i les Arcs

Després d' estar esquiant per Arcalis durant tot el mes de desembre ja tocava fer una escapada a Venon (Grenoble) a veure el Monsieur Nacho.
El primer dia a La Garve ens vam despertar sota una intensa nevada i ens vam passar tot el dia ratllant el bosc de 2.400 a 1.800 m., esquivant arbres i saltant pilows. El segón dia es va aixecar millor i amb el telefèric obert fins a 3.300 m. Vam esquiar de sol a sol: el couloir de la Banane i el del costat, varies lineas pels Vallons i un couloir molt xulu gentilesa del nostres guia local Mr. Olmedó. A La última baixada del dia amb la posta del sol vam coincidir amb el gran Matias Fredrikson tirant fotos a la penya.
Amb la Grave ja trinxada ens en vam anar cap a la Vanoise, més al nord, en busca de millors condicions. Finalment vam optar per Les Arcs, estació integrada al Paradiski, amb un domini esquiable que no te l' acabes i amb moltes possibilitats de patejar i buscar racons verges. Després d' estar amortitzant forfait al matí, a la tarda vam fer un itinirerari molt interessant que surt desde el Grand Col (2.832 m.) i arriba fins a Pont Baudin (1.300 m.), un poblet al cor del Parc National de la Vanoise. Tot el descens en solitari, amb alguna patejadeta i amb un teló de fons "alasquenyu". El retorn fins a l' estació amb bus, made in alps!
En resum, jornades inacabables de bon freeride amb grans colegues. Què més es pot demanar???