Neu pols tot obert


Blog d' esqui i muntanya...


5.30.2013

Pic de Fontfreda - 2.742 m / Corredor Central / 430 m / 45º - 55º / 4.5.2013

Cara nord del Pic de Fontfreda - Porté Puymorens -


Recent arrivats de Cham decidim anar a probar sort a la zona de la Vignole amb en Marcos i el Carles. El dia abans ha plogut, així que ens podem trobar qualsevol cosa menys neu pols. Durant l' ascensió per la canal veiem que hi ha trams inestables que es poden trencar en qualsevol moment. Decidim tirar amunt però a cada pas tenim més clar que, avui, haurem de renunciar a esquiar aquest estètic corredor. A la muntanya, com a la vida, s' ha de saber dir que no.


En Carles remuntant la vall 


El Pic de la Mina al fons


Amb en Marcos arrivant al corredor - foto Carles Pons


Primers metres de corredor - foto C. Pons


En Marcos en el seu habitat natural - foto C. Pons


L' estació de Porté a sota - foto C. Pons


 Gaudint al tram intermig - foto C. Pons


Trams de 50º - foto C. Pons


Arrivant a dalt amb en Marcos - foto C. Pons


Joan - foto C. Pons


Carles baixant per una pala tota purgada

5.11.2013

Col des Cristaux / D / 5.1 / 500 m / 40º - 50º / 23.4.13

Col des Cristaux - 3.601 m -


Aquest itinerari és desde fa temps un dels clàssics de l' "Ski de pente raide" a Chamonix. Es troba situtat a la cara nord de la glacera d' Argentière, i comparteix vessant amb altres clàssics com les Courtes i el Couturier.
Aprofitant la previ de bon temps l' Arnau, ceretà afincat a Chamonix, i en Toni s' han sumat al grup, així que avui sóm colla. L' aproximació foquejant fins a la rimaya és espectacular: a la banda esquerra l' Aiguille du Chardonnet i l' Aiguille d' Argentière, al fons el Triolet i el Mont Dolent i a la dreta les Courtes i l' Aiguille Verte.

 Creuant la glacera d' Argentière


Felix, Arnau, Marcos i jo - foto David Perez -


A la rimaya veiem que no estarem sols, hi ha un parells de grups pujant. L' ascens és còmode fins a la part final, on la pendent augmenta fins als 50º i la neu està més dura. Veiem que la part dreta té més neu així que pujem fins a l' agulla de roca situada sota l' Aiguille qui Remue. Quasi no hi ha espai per preparar el material i ens assegurem. Els primers metres els rapelem ja que la neu està molt dura i traçada. 



Jo pujant amb el Triolet al fons - foto David Perez -


Darrers metres d' en Toni


Quin ambient


En Marcos gaudint


Felix i Marcos quasi apunt


Autoretrat


En David marcant estil


En David i jo sóm els últims en baixar. Es tard. A la part de dalt la neu està dura, quasi no ha transformat. El primer ters dels descens està molt tècnic i la pendent arriba als 50º. Pocs girs. Cap a la meitat faig una diagonal cap a la banda dreta en busca de millor neu. Si bé hi ha una capa de pols important, la base també està dura. Descens compromès però segur. Per acabar un dropillu a la rimaya i cap al refu d' Argentière.


El couloir del costat, le Col des Courtes


Felix, Marcos i David comentant la jugada


Moon rising


L' Aiguille Verte i el Couturier


Le Mont Dolent


Marcos beeriding