Neu pols tot obert


Blog d' esqui i muntanya...


11.21.2011

Volcán Llaima - 3.125 m - 31.08.2011

Aprofitant una finestra de bon temps després de fer el Villarrica vam agafar els bàrtuls i vam tirar cap al nord, direcció Temuco. A 80 km. de la capital de la "IX región", en direcció est, hi ha el volcàn Llaima, al cor del Parc Nacional Congunillio.


De bon matí enfilem la pista que puja cap a la base del volcà, on s' ubica l' estació d' esquí "Las Araucarias". Hi ha moltíssima neu i el nostre modest vehicle ens deixa tirats a mig camí, així que haurem de començar a foquejar abans del previst.

Lupi

La pista serpenteja per un impressionant bosc d' araucaries mil.lenàries fins a la base del "centro de esquí", a 1.580 m. Desde aquí progressem per pista trepitjada fins a 1.950 m., on s' acaben els remontes. A continuació ens espera l' interminable "Plateau" amb el Llaima de fons.

Volcán Llaima

Ja a 2.200 m, a la Colada,  podem gaudir d' una panoràmica indescriptible del volcàn Lonquimay, el Tolhuaca i l' Antuco.

Volcàn Lonquimay

Seguim foquejant fins que el gel i la forta pendent ens obliguen a canviar els esquís pels grampons. Fa molt de vent i l' últim tram fins al cim es fa molt dur. Desde dalt les vistes són màgiques i podem observar la laguna Quepe, el cerro Colorado i el volcàn Villarrica.


Comencem a baixar. Primers girs en neu compactada i ventada. Anem al tanto doncs estem completament sols, a quasi 3.000 m. i són les cinc de la tarda.

Mollu

Més avall ja trobem neu pols compactada que fa les nostres delícies fins arrivar de nou al "Plateau".


Lupi

El descens s' acaba amb amples girs dins el bosc d' araucaries.
Ja a la plana el destí ens regala una posta de sol inoblidable. Quin gran dia!


11.05.2011

Volcán Villarrica - 2.847 m - 30.08.2011

El volcà Villarrica es troba situat als Andes del Sud, a la regió d' Araucania, Chile. Es un dels volcans més actius de Sud-Amèrica i el més perillós de Chile, però en canvi un dels més visitats ja que té un pou de lava espectacular.
En Lupi i jo portem quatre dies a Pucón esperant que passi el temporal. Finalment avui sembla que per fi veurem l' astre rei. A primera hora enfilem la precària pista que travessa un bosc d' impressionants i gegantescos coigües que van disminuint de tamany a mida que gaunyem alçada.

                                                                             
Finalment arrivem a la base del "Centro de Ski Villarrica", ubicada a 1.450 m. d' alçada. Hi ha 40 cm. de neu nova i uns deu vehicles estacionats. Fa sol, fred i no fa vent. Optimes condicions. Mentre ens calcem les botes resulta difícil deixar de mirar l' impressionant con volcànic de quasi tres mil metres que tenim a davant nostre.

Volcà Villarrica

L' ascenció comença en aquest punt, i discorre per terreny molt fàcil fins a la "Capilla", a 1.880 m. A partir d' aquí el volcà s' inclina fins als 30º aproximadament. Foquegem a bon ritme, gracies a la traça oberta per un grup de francesos, i breument assolim la Pingüinera, a 2.350 m. Les vistes ja són espectaculars, i la pujada es fa molt amena fins a "La Colada" a 2.700 m.

Lupi

Els Andes del Sud és una regió molt ventosa i als cims més alts el gel pren formes extranyes i surrealistes. Es per això que el darrer tram l' hem de fer amb grampons, aproximadament uns 150 m. de desnivell fins al cràter.

Mollu

Cràter

Aquí dalt les vistes són indescriptibles. El volcà fumeja i se sent una forta olor a sofre que quasi no et deixa respirar, així que anem per feina. A l' est tenim la frontera amb Argentina i el Volcà Lanin, amb els seus impressionants 3.776 m. Al nord la vall de Pucón i el llac Villarrica.

Volcà Lanin

 Pucón i llac Villarrica

Comencem a baixar per una penfent d' uns 35º amb neu pols compactada que de seguida es transforma en uns 20 cm. de polseta molt ben posats. Al principi fem girs curts per agafar tacte però de seguida ens emocionem...


Mollu

Després d' una baixada mítica arribem a les pistes del "Centro de esquí Villarrica". L' estació és plena de locals aprofitant les immillorables condicions de neu i sol, però cap d'ells porta un somriure de plaer i satisfacció com el nostre.


6.14.2011

Primavera al Puigmal - 2.910 m - 11.6.2011

Dissabte passat, aprofitant que no plovia, vaig anar a fer el circ de la cara nord del Puigmal amb l' Alex. Sens dubte la primavera ceretana no té desprofit. Aquí deixo algunes imatges de la sortida.

El Puigmal de Llo - 2.767 m.

Prop del Pas dels Lladres - 2.539 m.

El Puigmal - 2.910 m.

Vida prop del cim

Flors de la Ribera d' Err - 2.299 m.



Marmotes al Pla d' Aiguaneix - 2.100 m.



6.01.2011

Aiguille d' Argentiere - 3.990 m - Vessant sud-oest - 16.04.2011

Aquesta es la meva primera entrada al blog, i he volgut fer-ho amb el descens de l' Aiguille d' Argentiere per la seva cara sud-oest, sens dubte una de les millors jornades d' esquí de la temporada.



Avui som en Pau, en Marcos, l' Iñigo, el David i jo. Fa sol, i a la cua del telefèric dels Grands Montets es respira molt bon ambient. Mentre ens esperem topem amb el mític Seth Morrison, on anirà?
Un cop a dalt ens calcem els esquís i flanquegem la glacera d' Argentiere per perdre la menor alçada possible. Al plà comencem a foquejar en direcció nord-est fins a trobar l' entrada al Glacier du Milieu. Som a uns 2.700 m. i comença la pujada seria.


Després de moltes esses entre seracs, vers els 3.300 m. arribem a un plateau rodejat d' agulles de roca, l' espectacle és impressionant. Anirem progressant comodament fins als 3.600 m. on comença el corredor que ens portarà al cim.


Just a la rimaya ens posem els grampons i treiem els piolus. Queden 300 m. de desnivell per una pente de 45º que fem parcialment encordats per anar més tranquils. L' ascensió és dura però tècnicament fàcil, i les vistes molt inhumanes.




Finalment arribem a la cresta somital a 3990 m., frontera entre França i Suissa. Desde aquí també hi ha l' opció de baixar la vessant nord est de l' Aiguille d' Argentiere pel Couloir Barbey, sens dubte un altre clássic de l' esquí extrem a Chamonix. L' espectacle visual és indescriptible. A l' oest l' Aiguille Verte, Les Courtes i Les Droites amb el Montblanc al fons. A l' est les valls del Valais.


Després de veure i menjar una mica comencem a baixar. La neu ja ha transformat però agafa molt bé i dóna seguretat. Primers girs per familiaritzar-me amb la pendent, que augmenta progressivament fins als 45º. Per davant molts metres de desnivell i un pati guapu. Pura adrenalina. De mica en mica vaig agafant confiança i començo a gaudir. Cada gir esdevé molt important, millor no cometre cap error per si de cas...




Saltada la rimaya la pendent disminueix, i anem baixant tot el Glacier du Milieu a més velocitat. El radi dels girs va ugmentant. Són quasi les quatre de la tarda i la neu està molt transformada. Finalment arribem al plateau del Glacier d' Argentiere.


Després d' un llarg flanqueig pel glaciar entre esbufecs i somriures arribem a la pista que ens portarà fins a Lognan. Ha esta un gran dia!