Aiguille d' Argentiere - 3.990 m - Vessant sud-oest - 16.04.2011

Aquesta es la meva primera entrada al blog, i he volgut fer-ho amb el descens de l' Aiguille d' Argentiere per la seva cara sud-oest, sens dubte una de les millors jornades d' esquí de la temporada.





Avui som en Pau, en Marcos, l' Iñigo, el David i jo. Fa sol, i a la cua del telefèric dels Grands Montets es respira molt bon ambient. Mentre ens esperem topem amb el mític Seth Morrison, on anirà?
Un cop a dalt ens calcem els esquís i flanquegem la glacera d' Argentiere per perdre la menor alçada possible. Al plà comencem a foquejar en direcció nord-est fins a trobar l' entrada al Glacier du Milieu. Som a uns 2.700 m. i comença la pujada seria.

Després de moltes esses entre seracs, vers els 3.300 m. arribem a un plateau rodejat d' agulles de roca, l' espectacle és impressionant. Anirem progressant comodament fins als 3.600 m. on comença el corredor que ens portarà al cim.

Just a la rimaya ens posem els grampons i treiem els piolus. Queden 300 m. de desnivell per una pente de 45º que fem parcialment encordats per anar més tranquils. L' ascensió és dura però tècnicament fàcil, i les vistes molt inhumanes.

Finalment arribem a la cresta somital a 3990 m., frontera entre França i Suissa. Desde aquí també hi ha l' opció de baixar la vessant nord est de l' Aiguille d' Argentiere pel Couloir Barbey, sens dubte un altre clássic de l' esquí extrem a Chamonix. L' espectacle visual és indescriptible. A l' oest l' Aiguille Verte, Les Courtes i Les Droites amb el Montblanc al fons. A l' est les valls del Valais.

Després de veure i menjar una mica comencem a baixar. La neu ja ha transformat però agafa molt bé i dóna seguretat. Primers girs per familiaritzar-me amb la pendent, que augmenta progressivament fins als 45º. Per davant molts metres de desnivell i un pati guapu. Pura adrenalina. De mica en mica vaig agafant confiança i començo a gaudir. Cada gir esdevé molt important, millor no cometre cap error per si de cas...

Saltada la rimaya la pendent disminueix, i anem baixant tot el Glacier du Milieu a més velocitat. El radi dels girs va ugmentant. Són quasi les quatre de la tarda i la neu està molt transformada. Finalment arribem al plateau del Glacier d' Argentiere.

Després d' un llarg flanqueig pel glaciar entre esbufecs i somriures arribem a la pista que ens portarà fins a Lognan. Ha esta un gran dia!