Neu pols tot obert


Blog d' esqui i muntanya...


6.14.2011

Primavera al Puigmal - 2.910 m - 11.6.2011

Dissabte passat, aprofitant que no plovia, vaig anar a fer el circ de la cara nord del Puigmal amb l' Alex. Sens dubte la primavera ceretana no té desprofit. Aquí deixo algunes imatges de la sortida.

El Puigmal de Llo - 2.767 m.

Prop del Pas dels Lladres - 2.539 m.

El Puigmal - 2.910 m.

Vida prop del cim

Flors de la Ribera d' Err - 2.299 m.



Marmotes al Pla d' Aiguaneix - 2.100 m.



6.01.2011

Aiguille d' Argentiere - 3.990 m - Vessant sud-oest - 16.04.2011

Aquesta es la meva primera entrada al blog, i he volgut fer-ho amb el descens de l' Aiguille d' Argentiere per la seva cara sud-oest, sens dubte una de les millors jornades d' esquí de la temporada.



Avui som en Pau, en Marcos, l' Iñigo, el David i jo. Fa sol, i a la cua del telefèric dels Grands Montets es respira molt bon ambient. Mentre ens esperem topem amb el mític Seth Morrison, on anirà?
Un cop a dalt ens calcem els esquís i flanquegem la glacera d' Argentiere per perdre la menor alçada possible. Al plà comencem a foquejar en direcció nord-est fins a trobar l' entrada al Glacier du Milieu. Som a uns 2.700 m. i comença la pujada seria.


Després de moltes esses entre seracs, vers els 3.300 m. arribem a un plateau rodejat d' agulles de roca, l' espectacle és impressionant. Anirem progressant comodament fins als 3.600 m. on comença el corredor que ens portarà al cim.


Just a la rimaya ens posem els grampons i treiem els piolus. Queden 300 m. de desnivell per una pente de 45º que fem parcialment encordats per anar més tranquils. L' ascensió és dura però tècnicament fàcil, i les vistes molt inhumanes.




Finalment arribem a la cresta somital a 3990 m., frontera entre França i Suissa. Desde aquí també hi ha l' opció de baixar la vessant nord est de l' Aiguille d' Argentiere pel Couloir Barbey, sens dubte un altre clássic de l' esquí extrem a Chamonix. L' espectacle visual és indescriptible. A l' oest l' Aiguille Verte, Les Courtes i Les Droites amb el Montblanc al fons. A l' est les valls del Valais.


Després de veure i menjar una mica comencem a baixar. La neu ja ha transformat però agafa molt bé i dóna seguretat. Primers girs per familiaritzar-me amb la pendent, que augmenta progressivament fins als 45º. Per davant molts metres de desnivell i un pati guapu. Pura adrenalina. De mica en mica vaig agafant confiança i començo a gaudir. Cada gir esdevé molt important, millor no cometre cap error per si de cas...




Saltada la rimaya la pendent disminueix, i anem baixant tot el Glacier du Milieu a més velocitat. El radi dels girs va ugmentant. Són quasi les quatre de la tarda i la neu està molt transformada. Finalment arribem al plateau del Glacier d' Argentiere.


Després d' un llarg flanqueig pel glaciar entre esbufecs i somriures arribem a la pista que ens portarà fins a Lognan. Ha esta un gran dia!