Neu pols tot obert


Blog d' esqui i muntanya...


12.14.2013

Primeres traces: Arcalis, Porte y Eyne

La primera nevada de finals d' octubre anunciava que la tardor a alta muntanya ja s' acabava. El dia 17 de novembre finalment em vaig calçar els esquís després de 5 llargs mesos de pausa estiuenca. Una foquejada fins a la Portella en un dia boirós però que em va deixar un molt bon regust de boca. Començava la temporada!
Uns dies més tard van venir unes sessions de rando a Porte amb els "seekers" Felix, Marcos, Iñigo i David. Amb una intensa nevada vam fer dos rondes deixant un cotxe al poble i un altre a la Vignole. Aprofitant que un sector de l' estació estava tancat i encara verge, sortiem foquejant desde el parquing de dalt fins al Tramuntana i ens tiravem pel bosc que baixa fins a baix de tot. Primers girs en bona neu i ja amb gruixus molt agraits.
L' últim finde de novembre vam fer una trobada per celebrar el desè aniversari de l' ascensió al Kilimanjaro. Com passa el temps... Amb en Pol i en Marc vam anar a foquejar al Cambra d' Ase en plena entrada de nord. Tot el dia nevant. Vam arribar fins on el vent ens va permetre i vam baixar esquiant pel bosc fins al poble d' Eyne, ubicat al fons de la vall. Tot un luxe lliscar per aquesta vila pintoresca i passar a pocs metres de la seva església romànica aixecant polseta. Es va fer tard i ens va tocar remuntar la carretera de nit i enmig d' una intensa nevada.
La festa ja ha començat!!


Prop del Serrat 

Primera enfarinada al Cataperdis 

Llacs de Tristaina 

Obrint traça a Porte (foto David)

 Joan a Porte (foto Marcos)

A Eyne amb en Pol i en Marc 

Pol, Joan i un nou "amic"

Montellà sunset

10.14.2013

Cerdanya en estat pur

Durant aquest mes de setembre he sortit sovint a caminar per la comarca. Escapades de dia, ascensions fàcils, sense més pretencions que suar una mica, desconectar i allargar la vista. De tant en quant va bé no complicar-se la vida.

Baixant de la Tossa Plana - 2.916 m 

Els Perics desde Bulloses

Pujant al Carlit - 2.921 m

Llacs de les Bulloses desde el Pic du Carlit

La Canal Amagada al descobert

Baixant cap a Estana

Baixant del Puigmal - 2.913 m

 Prop del pas dels Lladres

Voltant per sobre el Cadí

Un clàssic

Tardor estiuenca

Al cim de la Tossa Plana amb la vall del Madriu al fons



  











8.25.2013

Macugnaga

Aprofitant uns dies de relax al Lago Maggiore i aconsellats per la Manuela (amable agent immobiliaria local) vam acostant-se amb l' Alicia fins a Macugnaga (1.327 m). Es tracta d' una singular població ubicada al fons de la majestuosa vall d' Anzasca, al cor dels alps piemontesos. La gran particularitat d' aquesta vall és que culmina a la cara est del Monte Rosa (punta Dufour 4.638 m) i està flanquejada pel famós domini esquiable de Saas Fee, al nord, i la vall d' Alagna al sud.
Al municipi només hi ha un parell de remontes: un telefèric old school que puja al Paso del Moro i un telecadira vintage que aproxima als turistes fins al mirador del Monte Rosa. La resta de la vall esdevé doncs un immens terreny de joc verge i sembla que poc freqüentat.
La idea inicial era anar a treure el nas al Lago Smeraldo i al Monte Moro (3.204 m) però els núvols d' evolució ens ho van impedir. Ara bé, ha estat un descobriment del qual prenc nota de cara al proper hivern.


Cara est del Monte Rosa


Punt de sortida, som-hi?


Telecadira cap al Belvedere


Telefèric del Paso del Moro


Camp base de la micro estació


Macugnaga





5.30.2013

Pic de Fontfreda - 2.742 m / Corredor Central / 430 m / 45º - 55º / 4.5.2013

Cara nord del Pic de Fontfreda - Porté Puymorens -


Recent arrivats de Cham decidim anar a probar sort a la zona de la Vignole amb en Marcos i el Carles. El dia abans ha plogut, així que ens podem trobar qualsevol cosa menys neu pols. Durant l' ascensió per la canal veiem que hi ha trams inestables que es poden trencar en qualsevol moment. Decidim tirar amunt però a cada pas tenim més clar que, avui, haurem de renunciar a esquiar aquest estètic corredor. A la muntanya, com a la vida, s' ha de saber dir que no.


En Carles remuntant la vall 


El Pic de la Mina al fons


Amb en Marcos arrivant al corredor - foto Carles Pons


Primers metres de corredor - foto C. Pons


En Marcos en el seu habitat natural - foto C. Pons


L' estació de Porté a sota - foto C. Pons


 Gaudint al tram intermig - foto C. Pons


Trams de 50º - foto C. Pons


Arrivant a dalt amb en Marcos - foto C. Pons


Joan - foto C. Pons


Carles baixant per una pala tota purgada

5.11.2013

Col des Cristaux / D / 5.1 / 500 m / 40º - 50º / 23.4.13

Col des Cristaux - 3.601 m -


Aquest itinerari és desde fa temps un dels clàssics de l' "Ski de pente raide" a Chamonix. Es troba situtat a la cara nord de la glacera d' Argentière, i comparteix vessant amb altres clàssics com les Courtes i el Couturier.
Aprofitant la previ de bon temps l' Arnau, ceretà afincat a Chamonix, i en Toni s' han sumat al grup, així que avui sóm colla. L' aproximació foquejant fins a la rimaya és espectacular: a la banda esquerra l' Aiguille du Chardonnet i l' Aiguille d' Argentière, al fons el Triolet i el Mont Dolent i a la dreta les Courtes i l' Aiguille Verte.

 Creuant la glacera d' Argentière


Felix, Arnau, Marcos i jo - foto David Perez -


A la rimaya veiem que no estarem sols, hi ha un parells de grups pujant. L' ascens és còmode fins a la part final, on la pendent augmenta fins als 50º i la neu està més dura. Veiem que la part dreta té més neu així que pujem fins a l' agulla de roca situada sota l' Aiguille qui Remue. Quasi no hi ha espai per preparar el material i ens assegurem. Els primers metres els rapelem ja que la neu està molt dura i traçada. 



Jo pujant amb el Triolet al fons - foto David Perez -


Darrers metres d' en Toni


Quin ambient


En Marcos gaudint


Felix i Marcos quasi apunt


Autoretrat


En David marcant estil


En David i jo sóm els últims en baixar. Es tard. A la part de dalt la neu està dura, quasi no ha transformat. El primer ters dels descens està molt tècnic i la pendent arriba als 50º. Pocs girs. Cap a la meitat faig una diagonal cap a la banda dreta en busca de millor neu. Si bé hi ha una capa de pols important, la base també està dura. Descens compromès però segur. Per acabar un dropillu a la rimaya i cap al refu d' Argentière.


El couloir del costat, le Col des Courtes


Felix, Marcos i David comentant la jugada


Moon rising


L' Aiguille Verte i el Couturier


Le Mont Dolent


Marcos beeriding