Neu pols tot obert


Blog d' esqui i muntanya...


5.07.2012

Oberland - 29/30.4.2012

Al cor de l' Oberland bernès hi ha l' Aletschgletscher, considerada la glacera més gran dels Alps, amb 23 km longitud y més de 120 km quadrats de superfície. Es troba situada al sud de Suissa, al cantó del Valais, dins de l' espai Jungfrau - Aletsch - Bietschorn declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. La glacera neix a la vessant sud del massís de la Jungfrau - 4.158 m - i està flanquejada per altres quatre mils com el Aletschhorn, el Mönch, el Fiescherhörner o el Grünhorn.

Amb en Pau, guia UIAGM, i en David vam arribar a Fiesch el diumenge al matí amb la intenció d' agafar el telefèric de Fiescheralp fins als 2.212 m. i d' aquí foquejar fins al refugi Concòrdia, a 2.850 m. Però el telefèric tanca els caps de setmana, així que vam haver d' agafar el de Bettmeralp, mès avall, i foquejar gairebé tota la glacera d' Aletsch enmig d' una tormenta de vent, aigua i neu.


Aletschgletscher

Després d' unes quantes hores de foqueig arribem al refugi Concòrdia, ubicat estratègicament dalt d' una roca a la Konkordiaplatz, punt de confluència de varies glaceres. El colofó final són unes escales metàl.liques de 100 m de desnivell - fa uns deu anys eren de fusta - per tal de superar la zona d' influència de la glacera.



El Concòrdia té capacitat per a 150 persones i unes instal.lacions que et fan oblidar que estàs a quasi 3.000 m. d' alçada. Posem la roba a assecar, sopem com uns senyors i preparem l' ascensió del dia següent al Grünhorn - 4.044 m. -
Sona diana a les cinc i de seguida podem confirmar la finestra de bon temps que ens havien anticipat els guardas del refu. El destí ens regala una sortida de sol espectacular.

 Konkordiaplatz

Jungfrau 

Konkordiahütten 

Sobre les sis ens posem en marxa i de seguida comencem a remuntar la glacera de Grünnegfirn en solitari, obrint traça sobre uns 20 cm de pols, fins assolir el coll de Grünnegorn a 3.700 m. en unes 3 hores. Al coll fa molt de vent i podem observar l' arribada d' un front per l' est. Ràpidament descartem el Grünhorn i ens fixem el Grünnegorn - 3.860 m - com a objectiu més factible.

Linea de la dreta, Grünnegorn - 3.860 m -

David al Grünnegfirn 

Pau i Joan al Grünnegfirn 

Glacera de Grünnegfirn

Arribant al coll de Grünnegorn 

 Coll de Grünnegorn - 3.700 m -

Pujant al Grünnegorn amb la Konkordiaplatz al fons 

Ultims metres del Grünnegorn

Finalment ens quedem a pocs metres del cim ja que el fort vent no ens permet de afrontar la cresta cimera amb seguretat. Així que ràpidament guardem les pells i comencem el descens de nou fins al coll enmig d' una forta ventada. Tant bon punt saltem el coll comencem a gaudir de la neu. Els primers metres amb pendent de 40º i després suaus pendents amb més de 30 cm de pols per nosaltres sols.

Descens per la glacera de Grünnegfirn

Després de dotze hores d' activitat arribem a Bettmeralp, molt cansats però satisfets. El telefèric ens retornarà a la civilització i l' asfalt.

Bettmeralp





4.19.2012

Cambra d' Ase - 2.750 m - Canal Vermicelle - 14.04.2012

El circ del Cambra d' Ase, a l' Alta Cerdanya, és una de les joies alpines de la comarca juntament amb la cara nord del Cadí i el Carlit. Amb en Raul i en Carles ja haviem fet la canal central i feia temps que li teniem ganes a la Vermicelle, així que aprofitant les excepcionals nevades d' aquest mes d' abril vam decidir tirar cap a Eyne. El grup el van completar en Pablo, el David i l' Alvaro.

Circ del Cambra d' Ase

La canal Vermicelle es troba a la vessant nord-est del circ i té un desnivell aproximat de 270 m. L' entrada té uns 35º que ràpidament es transformen en 45º sostinguts amb alguna secció de 50º.

Canal Vermicelle

L' accés més fàcil i directe és desde l' esplanada de l' estació d' esquí d' Eyne, a 1.950 m.. A peu de cotxe ens calcem els esquís i comencem a guanyar desnivell per les pistes de l' estació ja tancada. Acabats els remontes ens endinsem en un bonic bosc d' avets nevats que ens acompanyarà fins a peu de canal.

Sortint del bosc

La canal presenta un aspecte fabulós, amb un important gruix de neu pols propi de les regions alpines al mes de gener. Ens calcem els grampons i tirem amunt.

Entrada a la Vermicelle

Amb en Pablo obrint traça progressem adequadament. Es una canal molt estètica i fàcil de pujar, així que disfrutem de les vistes i dels gendarmes que ens envolten.

Joan

David

Finalment assolim la carena del Cambra d' Ase còmodament, després de gairebé quatre hores.

Carles

Raul

Joan

A dalt ens separem: en David i en Carles van a fer la Gigolo i la resta ens quedem per fer la Vermicelle.
Després d' uns primers girs de tanteig disfrutem d' un desecens increible amb més de 50 cm. de neu pols.

Primer gir

Raul, Pablo i Alvaro

Part alta de la canal

Part mitja amb molta pols!

Més pols!!

 I encara més pols!!!

Beer time






4.03.2012

Tossa d' Alp - 2.536 m - Canal a Coma Oriola - 1.04.2012

Les darreres nevades van deixar gruixus importants a tota la Cerdanya. Fins aleshores tota la serra del Cadí-Moixeró havia estat pelada i no s' havia pogut fer res en tot l' hivern.
Les principals canals del Cadí segurament ja no es podràn baixar aquesta temporada ja que són molt rocoses i no hi ha base, així que diumenge passat vam decidir de pujar a la Tossa d' Alp pel circ de Coma Oriola i tastar alguna de les seves canals de la cara nord.


Circ de Coma Oriola

L' Alex a la vessant oest

Serra del Cadí-Moixeró

     
      

1.08.2012

Tardor ceretana - 10-11-12.2011

Durant els mesos de tardor la Cerdanya ofereix un autèntic espectacle paisatgístic, de llum i de colors. El dia s' escurça, la flora desapareix i la neu comença a fer acte de presència. Aquest és un breu recull de fotos realitzades en diverses sortides per les muntanyes de la comarca.











11.21.2011

Volcán Llaima - 3.125 m - 31.08.2011

Aprofitant una finestra de bon temps després de fer el Villarrica vam agafar els bàrtuls i vam tirar cap al nord, direcció Temuco. A 80 km. de la capital de la "IX región", en direcció est, hi ha el volcàn Llaima, al cor del Parc Nacional Congunillio.


De bon matí enfilem la pista que puja cap a la base del volcà, on s' ubica l' estació d' esquí "Las Araucarias". Hi ha moltíssima neu i el nostre modest vehicle ens deixa tirats a mig camí, així que haurem de començar a foquejar abans del previst.

Lupi

La pista serpenteja per un impressionant bosc d' araucaries mil.lenàries fins a la base del "centro de esquí", a 1.580 m. Desde aquí progressem per pista trepitjada fins a 1.950 m., on s' acaben els remontes. A continuació ens espera l' interminable "Plateau" amb el Llaima de fons.

Volcán Llaima

Ja a 2.200 m, a la Colada,  podem gaudir d' una panoràmica indescriptible del volcàn Lonquimay, el Tolhuaca i l' Antuco.

Volcàn Lonquimay

Seguim foquejant fins que el gel i la forta pendent ens obliguen a canviar els esquís pels grampons. Fa molt de vent i l' últim tram fins al cim es fa molt dur. Desde dalt les vistes són màgiques i podem observar la laguna Quepe, el cerro Colorado i el volcàn Villarrica.


Comencem a baixar. Primers girs en neu compactada i ventada. Anem al tanto doncs estem completament sols, a quasi 3.000 m. i són les cinc de la tarda.

Mollu

Més avall ja trobem neu pols compactada que fa les nostres delícies fins arrivar de nou al "Plateau".


Lupi

El descens s' acaba amb amples girs dins el bosc d' araucaries.
Ja a la plana el destí ens regala una posta de sol inoblidable. Quin gran dia!