Sortim del parquing del Pas de la Casa amb en Gerard, es
dora i fa fred. Remontem a bon ritme vorejant l’ estany de les Valletes fins a
la base de la paret nord. Triem per pujar la canal “central”, més estètica i
directe al cim. Progressem cómodament per neu dura. L’ últim llarg previ al cim
més exposat i amb molt ambient. Per baixar pinta millor la canal veïna,
anomenada “directe” crec que equivocadament. El primer tram de 55º graus i amb
neu dura molt exigent. Més avall milloren les condicions sobretot a la part esquerra de
la canal, que ja li toca el sol. Gir curt i precís. A les pales de més avall cremeta de la bona. Arribem a la furgo després de 3:30 h d’
activitat; sencers i satisfets.
Neu pols tot obert
Blog d' esqui i muntanya...
4.23.2014
4.15.2014
Pic de la Serrera / 2.913 m / Canal oest / 6.4.2014
De nou amb l' Albert sortim a la muntanya. Fem nit al refugi de Sorteny per fer Serrera o Estanyó el dia següent. Matinem i amb la primera llum ens decantem per la Serrera, que s' alça majestuosament al fons de la vall. Ascensió amb pells plàcida i amb molt bones vistes sobre els altres cims andorrans; Fontblanca, Comapedrosa, etc... Dalt del cim uns minuts de pau i mig entrepà de truita. Enfront observem que la nord de l' Estanyó fa molta patxoca. Finalment decidim baixar. Malgrat la moderada pendent de la canal (40º-45º) el descens esdevé un pèl tècnic degut a l' estat de la neu, encara dureta a les onze del matí. Més avall cremeta de la bona abans d' arribar al refu.
Oest del Pic de la Serrera
Sortint del refu de Sorteny
Pujant pel riu Cebollera
Serrera
Progressant adequadament
Arribant al cim
Flairant l' entrepà
La nord de l' Estanyó
L' Albert
3.26.2014
Canal de l' Ordiguer pel Puig del Cristall / 15.2.2014
Canal de l' Ordiguer
Esquio per tercera vegada aquesta majestuosa canal, sens dubte la joia del Cadí. Aquesta vegada acompanyat de l' Albert, pujem i baixem pel Puig del Cristall - 2.571 m -. La sortida al cim arriba als 60º durant uns 50 m de desnivell aproximadament, molt guapu. Sorprenents condicions de neu pols al tram superior i neu compactada a la resta. Magnífic descens fins a Prat de Cadí i una mica més i tot. Després, a Cal Basté, bona taula i millor tertúlia, com sempre.
3.24.2014
Puigpedrós de Lanós / 2.842 m / corredor nord-oest / 16.3.2014
Desde la Portella d' Engràcies divisem per fi la cara oest del massís. El corredor nord oest destaca per sobre altres variants; és llarg (375 m de desnivell), ben definit i directe al cim del Pic Pedrós. Amb en Carles i en Gerard baixem fins a la base i remuntem el corredor amb certa facilitat. Fem cim cap a migdia. Fa un dia esplèndit que ens permet divisar bona part del pirineu andorrà, l' Ariège i el Capcir. Iniciem el descens. El corredor presenta una pendent moderada (40º-45º) i neu compactada que comença a transformar, condicions que ens permeten baixar amb fluidesa i seguretat. Un plaer. Acabem l' activitat fent una birra a la terrassa del Mirasol d' Enveitg, com no podia ser d' una altra manera...
Corredor nord oest del Puigpedrós de Lanós
Amb en Carles xupant càmara
Pons
Gerard
...
Al cim
Gerard
Joan
Carles
Joan
2.25.2014
Pic de Fontfreda / 2.742 m / Cara nord - Couloir en S / 22.2.2014
Molt bones condicions en aquest sector del Puymorens després de l' enfarinada dels darrers dies. Amb en Marcos, l' Albert i el David decidim probar sort al couloir en S, per mi la joia d' aquest circ.
L' accés fàcil i directe desde el cadira de la Mina ens permet fer uns girets abans de calçar les pells. Ja dins el corredor progressem còmodament fins al cim. A l' últim tram hi ha un ressalt que ens obligarà a muntar un rapel durant el descens. Fa un dia esplèndid així que disfrutem de la panoràmica i el silenci. Finalment el fred ens obliga a mourens i comencem el descens. La neu està increible i et permet girar amb seguretat i diversió. Al ressalt muntem un petit rapel per assegurar el tret. L' Albert li fot directe carregat de confiança i pateix un petit ensurt que acaba bé. Prosseguim el descens amb trams que arriben als 50º ben bé. Es un corredor estret, vertical i llarg: molt recomanable. Cap al final, com no podia ser d' una altra manera, sortida de recte cap a la Gran Pala tota verge i gas avall fins al pla. Boniques traces que recordarem uns quants dies.
Un dia molt complert que acaba amb un guiatge d' en Marcos pel Baladrà fins a la carretera de l' Hospitalet, per rematar la jugada, preàmbul obligat d' una bona birra al casino d' Alp.
L' accés fàcil i directe desde el cadira de la Mina ens permet fer uns girets abans de calçar les pells. Ja dins el corredor progressem còmodament fins al cim. A l' últim tram hi ha un ressalt que ens obligarà a muntar un rapel durant el descens. Fa un dia esplèndid així que disfrutem de la panoràmica i el silenci. Finalment el fred ens obliga a mourens i comencem el descens. La neu està increible i et permet girar amb seguretat i diversió. Al ressalt muntem un petit rapel per assegurar el tret. L' Albert li fot directe carregat de confiança i pateix un petit ensurt que acaba bé. Prosseguim el descens amb trams que arriben als 50º ben bé. Es un corredor estret, vertical i llarg: molt recomanable. Cap al final, com no podia ser d' una altra manera, sortida de recte cap a la Gran Pala tota verge i gas avall fins al pla. Boniques traces que recordarem uns quants dies.
Un dia molt complert que acaba amb un guiatge d' en Marcos pel Baladrà fins a la carretera de l' Hospitalet, per rematar la jugada, preàmbul obligat d' una bona birra al casino d' Alp.
Couloir en S
Escala al paradís
Bon ambient i fred
Ja arribem a dalt
L' Ariège com a teló de fons
En Marcos fent les coses bé
Jo
Marcos
En David recollint la corda
Turning
L' Albert feliç
David
Saltiró baixant pel Baladrà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





















































