L' accés fàcil i directe desde el cadira de la Mina ens permet fer uns girets abans de calçar les pells. Ja dins el corredor progressem còmodament fins al cim. A l' últim tram hi ha un ressalt que ens obligarà a muntar un rapel durant el descens. Fa un dia esplèndid així que disfrutem de la panoràmica i el silenci. Finalment el fred ens obliga a mourens i comencem el descens. La neu està increible i et permet girar amb seguretat i diversió. Al ressalt muntem un petit rapel per assegurar el tret. L' Albert li fot directe carregat de confiança i pateix un petit ensurt que acaba bé. Prosseguim el descens amb trams que arriben als 50º ben bé. Es un corredor estret, vertical i llarg: molt recomanable. Cap al final, com no podia ser d' una altra manera, sortida de recte cap a la Gran Pala tota verge i gas avall fins al pla. Boniques traces que recordarem uns quants dies.
Un dia molt complert que acaba amb un guiatge d' en Marcos pel Baladrà fins a la carretera de l' Hospitalet, per rematar la jugada, preàmbul obligat d' una bona birra al casino d' Alp.
Couloir en S
Escala al paradís
Bon ambient i fred
Ja arribem a dalt
L' Ariège com a teló de fons
En Marcos fent les coses bé
Jo
Marcos
En David recollint la corda
Turning
L' Albert feliç
David
Saltiró baixant pel Baladrà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada