Pic de la Serrera / 2.913 m / Canal oest / 6.4.2014

De nou amb l' Albert sortim a la muntanya. Fem nit al refugi de Sorteny per fer Serrera o Estanyó el dia següent. Matinem i amb la primera llum ens decantem per la Serrera, que s' alça majestuosament al fons de la vall. Ascensió amb pells plàcida i amb molt bones vistes sobre els altres cims andorrans; Fontblanca, Comapedrosa, etc... Dalt del cim uns minuts de pau i mig entrepà de truita. Enfront observem que la nord de l' Estanyó fa molta patxoca. Finalment decidim baixar. Malgrat la moderada pendent de la canal (40º-45º) el descens esdevé un pèl tècnic degut a l' estat de la neu, encara dureta a les onze del matí. Més avall cremeta de la bona abans d' arribar al refu.

Oest del Pic de la Serrera 

Sortint del refu de Sorteny 

Pujant pel riu Cebollera 

Serrera 

Progressant adequadament 

Arribant al cim 

Flairant l' entrepà 

La nord de l' Estanyó 

L' Albert 

Canal de l' Ordiguer pel Puig del Cristall / 15.2.2014

Canal de l' Ordiguer

Esquio per tercera vegada aquesta majestuosa canal, sens dubte la joia del Cadí. Aquesta vegada acompanyat de l' Albert, pujem i baixem pel Puig del Cristall - 2.571 m -. La sortida al cim arriba als 60º durant uns 50 m de desnivell aproximadament, molt guapu. Sorprenents condicions de neu pols al tram superior i neu compactada a la resta. Magnífic descens fins a Prat de Cadí i una mica més i tot. Després, a Cal Basté, bona taula i millor tertúlia, com sempre.

Puigpedrós de Lanós / 2.842 m / corredor nord-oest / 16.3.2014

Desde la Portella d' Engràcies divisem per fi la cara oest del massís. El corredor nord oest destaca per sobre altres variants; és llarg (375 m de desnivell), ben definit i directe al cim del Pic Pedrós. Amb en Carles i en Gerard baixem fins a la base i remuntem el corredor amb certa facilitat. Fem cim cap a migdia. Fa un dia esplèndit que ens permet divisar bona part del pirineu andorrà, l' Ariège i el Capcir. Iniciem el descens. El corredor presenta una pendent moderada (40º-45º) i neu compactada que comença a transformar, condicions que ens permeten baixar amb fluidesa i seguretat. Un plaer. Acabem l' activitat fent una birra a la terrassa del Mirasol d' Enveitg, com no podia ser d' una altra manera...

Corredor nord oest del Puigpedrós de Lanós 

Amb en Carles xupant càmara 

Pons

Gerard 

...

Al cim 

Gerard  

Joan 

Carles 

Joan

Pic de Fontfreda / 2.742 m / Cara nord - Couloir en S / 22.2.2014

Molt bones condicions en aquest sector del Puymorens després de l' enfarinada dels darrers dies. Amb en Marcos, l' Albert i el David decidim probar sort al couloir en S, per mi la joia d' aquest circ.
L' accés fàcil i directe desde el cadira de la Mina ens permet fer uns girets abans de calçar les pells. Ja dins el corredor progressem còmodament fins al cim. A l' últim tram hi ha un ressalt que ens obligarà a muntar un rapel durant el descens. Fa un dia esplèndid així que disfrutem de la panoràmica i el silenci. Finalment el fred ens obliga a mourens i comencem el descens. La neu està increible i et permet girar amb seguretat i diversió. Al ressalt muntem un petit rapel per assegurar el tret. L' Albert li fot directe carregat de confiança i pateix un petit ensurt que acaba bé. Prosseguim el descens amb trams que arriben als 50º ben bé. Es un corredor estret, vertical i llarg: molt recomanable. Cap al final, com no podia ser d' una altra manera, sortida de recte cap a la Gran Pala tota verge i gas avall fins al pla. Boniques traces que recordarem uns quants dies.
Un dia molt complert que acaba amb un guiatge d' en Marcos pel Baladrà fins a la carretera de l' Hospitalet, per rematar la jugada, preàmbul obligat d' una bona birra al casino d' Alp.

Couloir en S

Escala al paradís

Bon ambient i fred

Ja arribem a dalt

L' Ariège com a teló de fons

En Marcos fent les coses bé

Jo

Marcos

En David recollint la corda

Turning

L' Albert feliç

David 

 Saltiró baixant pel Baladrà 

Pic Negre d' Envalira / 2.821 m / Corredor nord / 11.1.2014

Han pujat temperatures i fa dies que no neva. Les condicions no són les millors però no és motiu per quedar-se a casa. La motivació i les ganes no baixen fins que s' acaba la neu. Amb en David i l' Albert tirem cap al Pas aviam què. Progressem fins al Clot de les Abelletes i arribem al coll dels Isards. Allí calcem grampons i crestegem fins al llom, ja a la cara sud. Ja que hi som fem cim. Les vistes valen realment la pena: al sud la vall de la Llosa amb el Cadí al fons, al nord Grau Roig i la Vall d' Envalira.
Per baixar busquem algún corredor de la nord que estigui en condicions. El trobem i li fotem. La neu dureta a dalt i transformada a baix, una mica crosta però esquiable. Tornem contents cap a casa.

Cara nord del Pic Negre d' Envalira

 L' Albert amb el Pic del Port de Fontnegra al fons

Albert  

Joan 

 Dave

La nord del Puigpedros 

La vall de la Llosa amb el Cadí al fons 

Grau Roig, el Cubil, ...

Al cim

 Albert fent els primers girs

Jo disfrutant de l' ambient 

Turning